Ejercicis

A continuació vos deixare uns quants links de diverses pàgines per a que pugau repasar la formulació i la nomenclatura.

http://www.eis.uva.es/~qgintro/nomen/nomen.html

http://www.alonsoformula.com/inorganica/ejercicios.htm

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/galileo/centro/departamentos/fisica/quimica0/ejercicio_formulacion.htm

http://ejercicios-fyq.com/Formulacion_Inorganica/3_ejercicios_de_formulacin_y_nomenclatura.html

LES OXOSALS

Les oxosals són compostos ternaris o quaternaris.

S'otenen al subtituir els àtoms d'hidrògen del àcids oxoàcids total o parcialment per àtoms de metalls

Per a formular cal canviar el simbol H pel simbol del metall (sense canviar el subíndex), i la seua valencia col.locarla com a subíndex de la resta de l'àcid.

Nomenclatura: Emprarem el nom del àcid sense la paraula àcid i cambiant els sufixos per aquestos altres  -ic = -at    -ós = it   + de +  M (si cal posem la valencia en parèntesis i amb números romans)

Exemples:
 H N O3 - Àcid nítric / K N O3 - Nitrat de Potassi
H Cl O - Àcid hipoclorós / Fe (Cl O)3 - Hipoclorit de Ferro

ELS OXOÀCIDS

Els oxoàcids són compostos ternaris formats per àtoms d'un element no metal.lic, d'oxigen i d'hidrògen.

La seua fòrmula general és : Hx E Oy

Però també la podem obtindre afegint al òxid la fòrmula de l'aigua
          Ejemple: Cl2 O7 + H2 O = H2 Cl2 O8 = H Cl O4

Els oxoàcids es nombren amb la nomenclatura tradicional, que seria la paraula àcid + NM (amb prefixos i sufixos)

ELS ÒXIDS

Els òxids són compostos binaris formats al unir qualquier element químic amb el oxigen.

Fòrmula - Metall + Oxigen (amb valècia -2) (es cruçen les valències) (de vegades es simplifiquen)

En la fòrmula sempre hi haurà que posar-li un dos al metall i al oxigen li posarem la valència del metall, amb l'exepció de que les valències es puguen simplificar.

IUPAC - Llegim la fòrmula del reves i utilitzem els seguents prefixes:
                   1 = /  2= di   3=tri   4=tetra   5=penta...
                                     ejemple: K2O = Òxid de dipotassi
                                                    CaO = Òxid de calci

STOCK - Si tenen més d'una valència la posarem entre parentesis i en números romans.
                                       ejermple: K2O = Òxid de Potassi
                                                       CaO = Òxid de Calci

LES SALS BINARIES

Les sals binaries són compostos químics formats per àtoms de soles dos elements, més específicament per àtoms d'un metall i un no metall.

Per a nombrar una sal binaria sempre al no metall li afegirem el sufixe -ur, la preposició de i a continuació el nom del metall i el seu numero de valencia

Fòrmula - NM-ur + de + M + nº valència (s'intercambien les valències)

Noms genèrics de les principals sals binaries:
F - Fluorur
P - Fosfur
S - Sulfur
Br - Bromur
N - Nitrur
C - Carbur
Cl - Clorur

IUPAC - Llegim la fòrmula del reves i utilitzem els seguents prefixes:
                   1 = /  2= di   3=tri   4=tetra   5=penta...
                                     ejemple: CuCl2 = Diclorur de Coure
                                                    Ni2S3 = Trisulfur de diniquel

STOCK - Si tenen més d'una valència la posarem entre parentesis i en números romans.
                                       ejermple: CuCl2 = Clorur de Coure (II)
                                                       Ni2S3 = Sulfur de Niquel (III)

Alguns compostos tenem noms especials com:
Ca O = Calç viva
Fe2 03 = Rovell
Mg O = Magnèsia

ELS HIDRÒXIDS

Els hidròxids són un grup de compostos químic formats per un metall i un o mes ions hidròxils.

Fòrmula - Metall + (OH) (es cruçen les valècies)
Si la valència del metall es 1 els parèntesis s'eliminen, no s'hi posa subíndex

IUPAC - Llegim la fòrmula del reves i utilitzem els seguents prefixes:
                   1 = /  2= di   3=tri   4=tetra   5=penta...
                                     ejemple: Li (OH) = Hidròxid de Liti
                                                  Cu (OH)2 = Dihidròxid de Coure

STOCK - Si tenen més d'una valència la posarem entre parentesis i en números romans.
                                       ejermple: Li (OH) = Hidròxid de Liti
                                                     Cu (OH)2 = Hidròxid de Coure (II)

ELS HIDRURS

Els hidrurs són compostos formats per àtoms d'hidrògen i de qualquier altre element químic, té igual que siga metall que no metall. Hi han dos tipus de hidrurs:

• HIDRURS METAL.LICS

Formula Metall + Hidrògen (es cruçen les valències)
IUPAC - Llegim la fòrmula del reves i utilitzem els seguents prefixes:
                   1 = /  2= di   3=tri   4=tetra   5=penta...
                                     ejemple: CaH2 = Dihidrur de Calci
                                                    FeH3 = Trihidrur de Ferro

STOCK - Si tenen més d'una valència la posarem entre parentesis i en números romans.
                                       ejermple: CaH2 = Hidrur de Calci
                                                       FeH3 = Hidrur de Ferro (III)

• HIDRURS NO METAL.LICS

Aquestos hi ha que aprenderlos de memòria ja que els coneixem per els seus noms comuns.

NH3 - Amoniac
PH3 - Fosfina
AsH3 - Arsina
SbH3 - Estibina
CH4 - Metà
SiH4 - Silà

HF - Àcid fluorhídric
HCl - Àcid clorhídric
HBr - Àcid bromhídric
HI - Àcid iohídric
H2S - Àcid sulfúric
H2Se - Àcid selenhídric
H2Te - Àcid telurhídric

LES VALÈNCIES

Les valències són el nombre d'electrons que té un element en el seu últim nivell d'energia, es a dir, es la paraula que identifica a la xifra que diu les possibilitats de combinacions que te un àtom respecte a altres per a produir un compost. Necessitem aprendre de memòria les valències per a poder formular i nomenclar.

A conituacio podreu vore la taula de les valències, que es separen en metalls i no metalls.

METALLS                                                                NO METALLS

Element	Símbol	València
Liti Sodi Potassi Rubidi Cesi Franci Plata Amoni	Li Na K Rb Cs Fr Ag NH4 +	+1
Berili Magnesi Calci Estronci Bari Radi Zinc Cadmi	Be Mg Ca Sr Ba Ra Zn Cd	+2
Alumini	Al	+3
Coure Mercuri	Cu Hg	+1,+2
Or	Au	+1,+3
Niquel Cobalt Ferro	Ni Co Fe	+2+3
Platino Plom Estany	Pt Pb Sn	+2+4
Crom	Cr	+2+3+6
Manganés	Mn	+2+3+4+6+7

Element	Símbol	València
Hidrògen Flúor	H F	-1                            +1
Clor Brom Iode	Cl Br I	-1            +1,+3,+5,+7
Azufre Seleni Teluri	S Se Te	-2              +2,+4,+6,
Nitrògen Fósfor Arsénic Antimoni	N P As Sb	-3             +1,+3,+5
Carboni Silici	C Si	-4              +2,+4
Bor	B	-3             +3
Oxígen	O	-2 (-1)

LA TAULA PERIÒDICA

La taula periòdica es un esquema del elements ordenats per el nombre àtomic creixent.
Els elements es troben ordenats en 7 files, anomenades periods, i en 18 columnes anomenades grups.
Segons la seua afinitat  els elements de la taula s'han distribuit en: alcalins, alcalinoterris, terris, carbonoides, nitrogenoides, calcògens, alògens i gasos nobles.

LA MATÈRIA

La matèria es tot allò que té massa i volum. Per ejemple un llibre, unes sabates o l'aigua són matèria ja que es poden pesar i ocupen un espai.

Està formada per àtoms, que son la menor cantitat d'un element químic.

L'àtom

• Constituit per un nucli, on es troben els protons i els neutrons, i per una escorça, on es troben els electrons. 
• Quan el nombre de protons del nucli es el mateix que el de electrons a l'escorça, dien que l'àtom és neutre.
•  El nombre atòmic es el nombre de protons que existeixen al nucli de làtom d'un element.

Les substàncies que formen la matèria es poden classificar en:

• Elements: Substàncies constituides per àtoms iguals. Per ejemple: ferro, higrògen, or, carboni...
• Compostos:Constituits per àtoms diferents. Per ejemple NH3, CO2, H20...
• Mescles: Combinació de dos o més substàncies que poden ser elements o compostos.